Historia y evolución de la región del Baix Llobregat
el Baix Llobregat
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia
Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat. Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat. El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató. És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià. La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent (Terciari superior), a ambdós costats de la vall prelitoral del Llobregat, entre l’estret del Cairat i el congost de Martorell, menys encaixat.
Vista del congost de Martorell, al Baix Llobregat
© FOTOTECA.CAT
La Serralada Litoral comprèn fragments força heterogenis: el massís hercinià, de materials paleozoics, que a l’esquerra del Llobregat és la serra de Collserola; la vall litoral, que fou una ria durant el Pliocè; i el massís alpí de Garraf, de materials triàsics i cretacis i de gran amplitud N-S, perquè se li incorporaren materials de la Depressió Prelitoral. El delta del Llobregat és format per dipòsits al·luvials i parcialment eòlics del Quaternari postglacial. Administrativament el sector esquerre pertany al Barcelonès, i el sector dret, al Baix Llobregat, més ampli i recent, com ho demostren els estanys residuals.
El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de Montserrat (760 m alt.). Hom calcula les precipitacions anuals per sota dels 500 mm a les costes de Garraf; se’n registren entre 500 i 600 al delta i a la Depressió Prelitoral, més de 600 a la vall baixa fins a Martorell i al sector ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera a la vall baixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Però cap a l’interior s’equilibra amb el de primavera, que a Montserrat arriba a predominar. El mínim (per sota els 30 mm) és acusat al començament d’estiu (juny i juliol).
La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i margalló, que troben l’extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs d’alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l’excepció de les àrees d’aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a sotabosc, brolles de romaní i bruc d’hivern o, més rarament, garrigues. A la part silícia compresa entre Gavà i Castellví de Rosanes són freqüents les brolles d’estepes i brucs. El delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial l’albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 els estanys del delta del Remolar-Filipines (111 ha) i de la Ricarda-ca l’Arana (177 ha) foren declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític. La protecció s’amplià amb l’afegiment de l’estany de la Murtra el 1992, arran de l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural. Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca, són el massís de Garraf (4.066 ha), Montserrat (1.253 ha de la comarca són incloses al parc natural que hi fou creat el 1987) i la serra de Collserola (2.480 ha).
La població
La població era el 2005 de 757.814 h (692.260 h el 2001) i la densitat de població, de 1.560 h/km2, (1.324 h/km2, el 2001). Del 1857 al 2001 la població ḽdel Baix Llobregat gairebé es va multiplicat per 17. La creixença fou moderada fins el 1910 (27,1% en mig segle), ràpida fins el 1950 (95,4% en 40 anys) i vertiginosa d’aleshores ençà, i deixà enrere qualsevol altra comarca: 143,9% en mitja generació (1950-65). El 1991 (610.192 h) la població comarcal havia crescut el 6,4% respecte de la del 1981 (573 461 h), però en 1991-2001 el creixement tornà a accelerar-se (13%), especialment si hom el compara amb el total català (5%), bé que és lluny d’assolir els índexs dels anys seixanta i setanta, a causa de l’aturada de la immigració de postguerra i la caiguda de la natalitat. Tot i això, la taxa bruta de creixement és de les més elevades (3,4‰ de mitjana anual en 1990-2000 enfront del 0,5‰ del conjunt de Catalunya). En el decenni 1991-2001, tres municipis d’entre els nou de més de 30.000 habitants van perdre població, però els darrers anys tendeixen a recuperarse: Esplugues (48.310 h el 1991; 45.127 h el 2001; 46.550 h el 2005), el Prat (64.321 h el 1991; 61.818 h el 2001; 63.190 h el 2005), i Cornellà (84.927 h el 1991; 79.979 h el 2001; 84.131 h el 2005). En canvi, els municipis petits són els que han assolit augments més notables, de vegades duplicant en pocs anys el nombre d’habitants: Castellví de Rosanes (661 h el 1991, 1.370 h el 2005), Collbató (1.074 h el 1991, 3.337 h el 2005), Corbera de Llobregat (5.327 h el 1991, 12.025 h el 2005), Sant Esteve Sesrovires (2.642 h el 1991, 6.310 h el 2005), Torrelles de Llobregat (2.352 h el 1991, 4.604 h el 2005). A aquesta tendència, constatable des de la dècada dels anys vuitanta, hi ha contribuït, sobretot, el creixement de les urbanitzacions, la millora de les comunicacions, el trasllat de la localització industrial i els nous residents als municipis petits i mitjans procedents de ciutats grans de la mateixa comarca o d’altres de l’àmbit metropolità. Quant a la distribució del poblament, la majoria dels nuclis més populosos són al curs baix del Llobregat i sovint contigus, gairebé sense solució de continuïtat, a Barcelona (Cornellà, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Just Desvern). Fora d’aquesta zona, més al N hi ha Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts i, al curs alt, Martorell, Olesa de Montserrat i Esparreguera. Al centre del delta hi ha Gavà i Viladecans i, al litoral, Castelldefels. La distribució del cens per grans grups d’edat presentava el 2005 una estructura de població bastant madura: el 15,4% tenia menys de 15 anys, el 71,8% era població adulta i el 12,8% sobrepassava els 65 anys.
