Historia y evolución de la región del Baix Llobregat

Història de l'ocupació humana

La vall baixa del riu Llobregat, amb la seva configuració de plana al costat d'un riu, mostra indicis de la presència humana a la zona des de la prehistòria. Així, hom pot trobar diversos jaciments del paleolític d'ara fa entre 10.000 i 6.000 anys a.C. com és el cas dels jaciments del Canyet, a Molins de Rei, i els situats en diversos punts de les terrasses fluvials de Sant Feliu de Llobregat.

De les restes trobades de l'època neolítica, destaquen la fossa del sepulcre de can Tintorer (que mostra l'existència d'activitats rituals) i els testimonis trobats que indiquen que ja es conreaven cereals -més ordi que no pas blat-, però també llegums i altres conreus i que ja s'havia iniciat la domesticació de ramats, especialment de la cabra. Les dades més sorprenents d'aquest període les aporten les recerques fetes al complex miner de can Tintorer de Gavà per extreure la cal·laïta, una pedra verda emprada per fer collarets.

No s'han trobat gaires restes de l'Edat del Bronze (1800-900 aC), però sembla que es va generalitzar a tota la comarca l'ús de les coves com a habitacle, encara que també hi ha restes que confirmen l'hàbitat a l'aire lliure i s'han trobat vestigis de necròpolis funeràries com ara la de la Bòbila de Can Roca de Pallejà.

Pel que fa al món ibèric, tot i no ser gaire palès a la comarca, hi ha jaciments al Calamot (Gavà), Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts) i a la penya del Moro (Sant Just Desvern).

Del període comprès entre el segle IV i la segona meitat del segle II a.C., cal destacar, no tan sols la intensificació de l'activitat econòmica en l'àmbit de la mineria, la metal·lúrgia i l'agricultura, sinó també la d'activitats pròpies com ara l'extracció de sorres per fer zones portuàries. Les viles romanes ocupen tot el territori de la vall baixa del riu i hom pot trobar-se amb alguns jaciments importants com el de Ca l'Espluga (Pallejà) o el de la plaça de les Bruixes II (Molins de Rei). L'existència de nombrosos forns d'àmfores i la producció de vi queda palesa en instal·lacions com la de Santa Maria de Sales de Viladecans. En el segle III dC la comarca entra, però, en una crisi econòmica. Aquesta no devia ser generalitzada ja que d'aquesta època daten, per exemple, les termes de Sant Boi. Tanmateix, l'avenç progressiu del delta del Llobregat devia agreujar el tràfic marítim.

El curs inferior del Llobregat esdevingué una frontera al moment en què Barcelona fou conquerida als sarraïns l'any 801. Els castells de la riba dreta no van ser conquerits fins al darrer quart del segle IX i les parròquies, que tindran un paper clau en l'estructuració del territori, no es constitueixen fins a finals del segle X. En aquests moments, sovinteja la documentació referint-se a la comarca com a la "plana del Llobregat". Les lluites feudals seran un element clau a la zona. Personatges com el senyor de Cervelló o els molins reials del Llobregat (Molins de Rei) són algunes de les empremtes de l'època que han perdurat fins els nostres dies. De l'ús de les terres per a pastures en la zona del delta en tenim registres del 1323, de la construcció i manteniment de desguassos per regular les aigües estancades del 1390 i de la regulació de la pesca al riu del 1432 -1473.

La comarca no va escapar dels trasbalsos polítics del moment com ara la guerra civil de 1462-1472, ja que la majoria dels senyors feudals es declararen partidaris de Joan II. Entre els segles XVI i XVIII la població fou un element escàs a la comarca i es calcula que no hi havia més de 15.000 habitants amb una densitat d'uns 28 habitants per km2. Una tendència ben diferent marcarà el segle XIX, durant el qual s'incrementarà per tres o quatre la població en algunes poblacions i la població general es doblarà fins arribar els 30.000 habitants. Aquests augments de d'habitants es deuen també als grans canvis qualitatius i quantitatius que experimenta l'agricultura de la comarca en aquella època. Entre les activitats de l'època destaquen els molins paperers, fariners i d'oli.

En la segona meitat del segle VIII es produeix, però a nivell agrari i com a fet destacable, la forta expansió de la vinya que comportarà la rompuda dels vessants muntanyosos de la serralada de Marina, Collserola i costes de Garraf i de l'Ordal. El vi passa a ser el gran excedent del sector agrari del Baix Llobregat.

El gran creixement demogràfic de Barcelona durant aquest segle, però, activa fermament l'activitat de l'horticultura de la comarca, encara en aquell moment minoritària i situada en gran part a les vores del riu.

És també en aquesta vall baixa, on es comencen a estendre els camps de fruiters (presseguers, pereres i pomeres, principalment). L'augment d'aquest conreu comporta l'augment de les necessitats d'aigua per a reg i ja al 1723, hi ha el primer intent, frustrat, de construir un reg per regar les terres de Cornellà i l'Hospitalet amb aigua de Llobregat.

Un dels elements més notables del canvi que experimentà l'actual comarca del Baix Llobregat es deu segurament, però, a la construcció de les primeres carreteres modernes impulsades per Carles III (Decret de 1716) per unir Madrid amb Barcelona i França. El pont de Molins de Rei sobre el riu Llobregat del 1763 n'és un bon exemple.

A diferència d'altres comarques, el Baix Llobregat experimenta durant la segona meitat del segle XIX ja una forta dependència de Barcelona, tot i que el 1834 Sant Feliu es converteix en cap de partit judicial.

El creixement de població més important de la comarca es produirà entre 1920 i 1936, en què es passa de prop de seixanta mil habitants a més de noranta-cinc mil, però el pes poblacional es polaritza a la zona propera al delta, especialment en municipis com Sant Boi, el Prat i Cornellà.

Però, el gran protagonista del segle XIX i inicis del segle XX serà el ferrocarril. Cal esmentar, per exemple, que la segona línia de tren de Catalunya serà la de Barcelona- Molins de Rei (1853) i fins a Martorell el 1859, i la vall baixa fou travessada per la primera doble via construïda a Catalunya. L'obertura d'aquests trams ferroviaris reforçaran el paper de Barcelona com a principal mercat destinatari de les produccions agrícoles de la zona -i més tard seran claus per facilitar les exportacions cap a Europa.

L'activitat agrícola es veurà molt reforçada per la construcció, el 1819, del canal de la Infanta Carlota - o de l'Esquerra- de Molins de Rei al mar, que permetia regar 3.000 ha, 1200 ha de les quals corresponen a la comarca estricta del Baix Llobregat entre Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Joan i Cornellà.